Saltear al contenido principal
936 641 054 esports@castelldefels.org
UN ESPECTACULAR CCR CASTELLDEFELS ES QUEDA A LES PORTES DE LA GESTA

UN ESPECTACULAR CCR CASTELLDEFELS ES QUEDA A LES PORTES DE LA GESTA

Ahir dimecres 19 d’octubre el Pavelló Municipal de Can Vinader es va vestir de gala per acollir el partit de setzens de final de la Copa del Rei de Futbol Sala, eliminatòria a partit únic, que va enfrontar el CCR Castelldefels i el FC Barcelona. I cal dir que tot i les dues categories de diferència (Segona B vs Primera), els locals van estar a punt de signar el que hagués estat una impressionant gesta esportiva, perdent per 2-3 contra un dels millor equips del futbol sala de casa nostra.

Els de Toni Torres van realitzar un autèntic partidàs, oferint una gran imatge d’equip seriós, valent i amb arguments, i obligant els culers a patir fins al darrer segon per a obtenir el passi als vuitens No obstant això, el Barça es va avançar primer amb un gol d’Aicardo, qui va enganxar un potent xut a l’escaire al pas pel minut 11. I tot just uns segons després, Diego Quintela va establir el 0-2.

El CCR Castelldefels però va reaccionar i Dyego va cometre penal sobre Guille Aubiach al 13′. Juanjo, però, va desviar el llançament del propi Aubiach, qui es va refer i va retallar distàncies signant l’1-2 al 15′. Roger Serrano va aconseguir l’1-3 al minut següent després d’una jugada personal que va tornar la calma al Barça, 1-3 amb què s’arribaria al descans.

Al primer minut de la represa Marc Màrmol va aconseguir un esperançador 2-3, i a partir d’aquí, i especialment al tram final d’encontre, els blaus van fer patir, i de quina manera, la potent esquadra blaugrana, evitant el porter visitant Juanjo el 3-3 amb diverses intervencions espectaculars, amb un CCR que va persistir fins al final jugant amb porter-jugador.

Al final l’empat no va arribar, però les sensacions que va oferir l’equip castelldefelenc van ser inmillorables, en una nit sens dubte inoblidable per als amants del món del futbol sala a casa nostra. Van fregar la proesa.

Imatge: Oriol Pagès

Volver arriba